Origen

Els beneficis de l’api són innegables, tant en cuina com, fins i tot, en medicina durant l’Antiguitat. Però veiem primer quin és l’origen d’aquesta hortalissa. Es pena que degut a que creix en àries pantanoses i en climes temperats, és originària de les regions mediterrànies. Avui en dia, a Espanya concretament, les principals províncies de producció són Múrcia, Alacant, Almeria i València.

Sabies què?

Aquesta hortalissa antigament es considerava com una simple planta aromàtica i no s’aprofitava ni per a la cuina ni per a la medicina, fins que Hipòcrates, en el segle V a. C., va descobrir que era un potent diürètic. Ja a l’Edat Mitjana va augmentar l’interès per aquesta hortalissa i, en conseqüència, el seu conreu, degut al coneixement que es va adquirir envers les seves propietats nutricionals.

Valor nutricional de l’api per cada 100 g
  • Conté 95,4 g d’aigua.
  • Destaca el seu contingut en hidrats de carboni (1,3 g), en proteïna (1,3 g) i, en menor proporció, en lípids (0,2 g).
  • Aporta 16 Kcal per cada 100 g.
  • És ric en fibra (1,8 g).
  • Destaca el seu contingut en vitamines, como ara la vitamina C i la vitamina C, i en folats.
  • Conté minerals como ara el potassi, el sodi, el calci, el fòsfor, el magnesi i, en menor proporció, el seleni.
Propietats
  • És ric en antioxidants.
  • Aporta una bona hidratació.
  • És beneficiós per al ronyons.
  • Aporta molt poques calories.
  • És ric en potassi, un mineral necessari per a la transmissió i generació d’impulsos nerviosos i per a l’activitat muscular normal.
  • És beneficiós per a les persones que pateixen hipertensió i retenció de líquids.
Conservació

Per tal de treure el màxim partit dels beneficis de l’api, és recomanable parar atenció a les característiques del tall; ha de ser gruixat, compacte, ferm, cruixent, de color verd clar i amb les fulles verdes. Descartar aquells que siguin tous i/o presentin taques.

L’api es pot conservar correctament dins la gelera durant 2 o 3 dies, preferiblement embolicat amb un paper humit que ajudi a mantenir la seva textura. Opcionalment, es pot congelar sempre i quan s’escalfi prèviament durant uns 3 minuts, tot i que s’ha de tenir en compte que un pic descongelat, haurà perdut la seva textura cruixent.