Origen

Els beneficis del melicotó és una altra de les moltes aportacions alimentàries de la cultura asiàtica. El melicotó és originari de la Xina. Posteriorment va ser introduït a Pèrsia a través de les rutes comercials per les muntanyes. La fruita va arribar a Grècia cap a l’any 330 a. C. i durant l’Edat Mitjana es va estendre per Europa.

El cultiu del melicotó és molt important en l’economia agrària de molts països, la producció mundial es concentra en les àrees mediterrànies com Itàlia, Grècia, Espanya, França i Turquia.

Valor nutricional per 100 g
  • Conté 89g d’aigua
  • Aporta 41 kcal
  • Destaca el seu contingut en hidrats de carboni (9g) i en menor proporció de proteïna (0,6g)
  • Conté 1,4g de fibra
  • Són rics en vitamina C, vitamina A, folat i en menor proporció vitamines del grup B.
  • I en minerals com el potassi, fòsfor, magnesi, iode i calci.
Beneficis
  • Ajuda a millorar el trànsit intestinal a causa del seu elevat contingut de fibra i aigua.
  • Tenen acció antioxidant a causa del seu contingut en beta-carotens, i són antioxidants naturals que ajuden a sintetitzar la vitamina A.
  • A més, són beneficiosos per al sistema immunològic i activen la formació de melanina pel seu contingut en beta-carotens.
  • La fibra ajuda a reduir les taxes de colesterol en sang i al bon control de la glucèmia en les persones que tenen diabetis.
  • Aporten petites quantitats de vitamines, entre les quals destaca la vitamina C. Amb un melicotó es cobreixen més del 20% de les ingestes diàries recomanades de la vitamina C.
  • En la seva composició també presenten cumarines, que són substàncies aromàtiques naturals.
Consells
  • Observant el color del melicotó es pot saber si està madur o no. Només hem de fixar-nos que l’última taca verda es torna groguenca, això significa que ja està llest per a menjar. La seva olor ha de ser suau, aromàtic i afruitat.
  • Una vegada comprats, la millor opció per tal d’aprofitar tots els beneficis del melicotó és mantenir els fruits que no estiguin madurs del tot a temperatura ambient fins que madurin, si es guarda en la nevera ja madurs, s’han de conservar separats d’altres fruites perquè desprenen etilè i augmenten la maduració de les altres fruites.