Origen
El pebre és originari de Sud-Amèrica i va arribar al continent Europeu (1493) quan Colón va viatjar per primera vegada a Amèrica. Els indígenes ja conreaven aquesta verdura coneguda com “xili” a la què després li van canviar el nom a “pebres” pel seu sabor picant que els recordava al pebre bo. Però independentment del seu nom, ells ja coneixien els beneficis dels pebres verds. En el segle XVI ja s’havia difós el seu cultiu per tota Espanya i finalment es va distribuir a la resta d’Europa i del món amb la col·laboració de Portugal.
Valor nutricional (per 100 g)
- Contenen 94 g d’aigua.
- Aporten 23 kcal.
- Destaca el seu contingut d’hidrats de carboni (3,7 g) i en menor proporció proteïna (0,9 g).
- Lípids (0,2 g).
- Contenen 1,2 g de fibra.
- Són rics en vitamina C, vitamina A, folats i en menor proporció vitamina E i algunes vitamines del grup B.
- També són rics en minerals com el potassi, fòsfor, calci, magnesi, sodi, iode i en menor proporció zinc i ferro.
Beneficis
- Són una bona font de fibra.
- Tenen efecte saciant i milloren el trànsit intestinal.
- Contenen un alt contingut en vitamina C.
- Els pebres són aconsellables en la dieta de la dona durant l’embaràs gràcies al seu contingut en folats.
- Són antioxidants i beneficiosos per a l’organisme pel seu efecte protector enfront dels radicals lliures, que són els responsables de l’envelliment.
- Tenen acció diürètica a causa del seu alt contingut en potassi i baix en sodi que afavoreix l’eliminació de líquids en excés de l’organisme.
Consells
- Per aprofitar al màxim els beneficis dels pebres verds, en comprar-los fixa’t que aquests siguin carnosos, ferms, amb la pell llisa, sense cops ni marques; la tija ha de ser verda, ferma i cruixent.
- Si observem arrugues o taques és millor no consumir-los, perquè significa que han estat emmagatzemats durant molt de temps i provoca una pèrdua de nutrients i de sabor.